Ja s’ha acabat la temporada. El partit de dissabte al Palau va ser l’últim de la campanya 2007-08, i les sensacions que va deixar van ser bones, però amb un regust amarg.
Aquesta temporada no la podem valorar negativament. Subcampions de la copa del rei i semifinalistes de la copa d’Europa. Per contra, però, hem tornat a caure eliminats als 1/4 de final del play-off en mans del Noia (la nostra bèstia negra) i hem quedat 4 a la fase regular (després d’uns quants anys seguits quedant 3).
Els jugadors han demostrat un cop més que cada cop que surten a la pista s’hi deixen els collons, i si cal suen sang. Aquest any ha tingut tardes increibles (el 4-0 al Porto, el 5-2 al Reus, el 2-5 al Noia, el 4-1 al Voltreporc), i decepcions difícils d’encaixar (la final de la copa), però sempre hem lluitat i hem pogut sortir amb el cap ben alt. També hi ha hagut derrotes doloroses, com la d’Oviedo (que ha marcat el final de temporada). En general, però, tot i que en alguns moments s’ha pogut respirar cert pessimisme i desencís, la imatge final és bona. Només podem demanar al temps i a l’hoquei que algun dia ens faci justícia i guanyem algun títol.
Però si una cosa marcarà aquesta temporada és l’adéu de dos jugadors històrics del Club. En Víctor Agramunt i en Quim Pujadas ens deixen. Per a ells dos només podem tenir paraules d’agraiment i d’elogi. En Víctor ens ha donat la seguretat que pocs porters poden donar durant molts anys, i aquests dos últims, en els que ha sigut el suplent, el seu comportament ha sigut envejable, acceptant la suplència i sortint a la pista quan feia falta. L’edat no se li ha notat en cap moment i sempre ha demostrat una fidelitat a uns colors i un companyarisme envejables. En Quim va arribar de molt jove, i amb ell vam guanyar la Copa de la CERS del 2001. Durant molts anys ha sigut un dels puntals de l’equip, i s’ha convertit en un jugador estimat per gran part de l’afició. Sembla, però, que la directiva no sap valorar el que els jugadors fan pels nostres colors.
Des de Vigatans 1705 volem donar les més sinceres gràcies a tota la plantilla per fer-nos gaudir d’aquest esport, per fer-nos sentir orgullosos d’aquest gran club i donar-nos tantes alegries. També volem donar tot el suport i les gràcies a en Quim i en Víctor, que sabem que tot el que fem quedarà petit si ho comparem en tot el que ells han fet pel club.
Però malgrat que la temporada ha sigut bona, i els jugadors s’han comportat de manera excepcional, no podem dir el mateix de l’entrenador. Cada dia confia menys ens els joves de la casa i sembla que li falta capacitat de reacció. 6 anys al club, 3 finals de copa del rei, 2 final fours, però cap títol. Això fa pensar.
Tanmateix, sempre animarem i donarem suport a l’equip.
Esperem que l’any que ve ens porti més alegries (en forma de títols).
Gràcies Quim! Gràcies Víctor! Sempre sereu Vigatans.
Ara i sempre Club Patí Vic