1) Com valores la teva primera meitat de temporada al Vic?

Positiva. Al principi em va costar una mica adaptar-me al joc d’aquí, perquè vinc d’un joc d’Itàlia que és bàsicament ofensiu, i en canvi, aquí primer has de patir en defensa per després sortir a l’atac. M’ha costat adaptar-me a aquest joc però ara ja em sento com un més de l’equip i content de poder jugar igual que tots.

2) Se’t va portar, sobretot, pel teu olfacte golejador, però pel que sembla has hagut de treballar molt la feina en defensa.

Sí. A tots els davanters, quan fitxen per un club, se’ns demana gols, però també hem d’estar atents en defensa perquè no serveix de res fer dos gols si al teu equip n’hi fan tres. I això és, potser, el que he treballat més, i em sembla que he millorat. I ara puc jugar com qualsevol altre en qualsevol moment del partit. I si venen els gols, millor.

3) De fet ets el màxim golejador de l’equip.

Sí, els gols, a tot davanter li van bé, però sobretot la regularitat. I últimament és amb el que m’he trobat. És això el que m’ha fet sumar tants gols. I com que ara tinc més confiança i jugo més, això també es nota amb els gols. Jugo més tranquil, la veritat.

4) Com és que vas fitxar pel Vic?

Perquè és el Vic. Estava a Itàlia, i tenia ofertes d’equips d’Itàlia i de Portugal, però quan em va trucar el Vic no vaig tenir cap dubte. És un club gran, que aspira a guanyar títols… És un club seriós. És cert que amb els últims anys el Vic ha canviat molt i s’han mogut fitxes molt importants, i és molt difícil continuar amb el nivell d’abans, però tot i això continua a dalt.

5) Al principi es deia que venies a substituir en Marc Torra.

No, jo no he vingut a rellevar ningú. Jo he vingut perquè em van trucar perquè suposo que puc aportar coses que interessen a aquest club. Si puc aportar més millor, però jo no veig que hagi vingut a ser el relleu de ningú. Jo sóc en Lucas i he vingut perquè m’interessava jugar a gran nivell, pel que representa el Vic i perquè sempre està lluitant pels títols.

6) I això de ser el primer estranger de la història del Vic, pesa gaire?

Al principi sí que parlava amb els companys i em deien que aquí són molt tancats, que només parlen en català i que no sabien si entraria bé al grup. Però quan un fitxa per un club, si té fe en ell mateix, les coses van bé. A més a més, des del primer dia aquí m’han rebut amb els braços oberts i som una família.

7) Vas venir de l’Argentina fa quatre temporades. Primer vas jugar al Cerdanyola, després al Tenerife, després al Follonica i ara, tornes a Catalunya per jugar la quarta temporada a Europa amb el Vic. Com valores tots aquests canvis?

Molta diferència. Els quatre equips són molt diferents. El primer any a Cerdanyola jugàvem per no baixar, i és una pressió molt diferent de la de jugar per guanyar. Ho vaig disfrutar però no de la mateixa manera. A Tenerife vaig passar a un equip de mitja taula, tot i que vam patir fins l’últim partit. A Follonica va canviar totalment. El Follonica és un club gran d’Itàlia, com el Vic aquí. A nivell europeu sí que no es notava però a nivell estatal sí. És un altre esgraó, jugues per guanyar el campionat d’allà. Entremig també va aparèixer el moment de la selecció, i comences a aspirar a altres coses, i significa un canvi a nivell de confiança. I ara arribar a Vic… Si et truca el Vic és perquè deus estar fent alguna cosa bé, perquè no t’ho regalen. I aquí intentaré fer-ho el millor possible i acabar el més amunt possible.

8) Ha sigut clarament una progressió cap a clubs més ambiciosos. Què esperes de la teva estada al Vic?

Estar-hi molts anys. Al principi de les negociacions el Vic m’oferien un any de contracte i vaig demanar que fos més llarg perquè ja estava cansat d’estar un any a un equip i quan començava a estar acostumat a un sistema de joc i a una ciutat, haver de marxar. I al final vam arribar a l’acord de firmar per dos anys. Volia estabilitat. Les expectatives, però, són de seguir aquí guanyant títols. Crec que aquest club cada cop aspira a més. Espero estar molt temps aquí.

9) La temporada va començar molt bé amb el títol de la SuperCopa amb una remuntada impressionant. Esperaves arribar aquí i guanyar un títol tan aviat? I d’aquesta manera?

Va ser impressionant. Guanyar el títol d’aquesta manera ningú hi creia. Era impossible. Teníem fe en guanyar el partit, sobretot després de l’anada a casa, que es va jugar bé, però que es va perdre. I a la tornada parlava amb els companys i em deien “tranquil, nosaltres anem a jugar allà sense cap pressió”. En Quim ens va dir: “anem a jugar i a guanyar el partit”. Però esclar, a la mitja part et poses 0 a 2 i comences a creure en la remuntada, només en falta un. Va ser molt bonic.

10) Guanyar aquest títol d’aquesta manera tan inesperada, creus que ha creat un excés de confiança?

No, per res del món. Jo sóc nou i no coneixia gaire l’equip. És cert que acabàvem de guanyar una copa, però una copa que són dos partits no et poden servir de guia per tota la temporada. La setmana següent, contra el Voltregà, ja es va veure, només vam guanyar 3 a 2 i amb un estadi ple. No crec que sigui confiança, sinó més aviat errors puntuals nostres.

11) I sobretot, després d’això, esperaves aquesta irregularitat a la lliga?

No, perquè a més a més la majoria han sigut punts que hem perdut a casa, i el Vic mai perdia punts a casa. Però és que els últims anys heu estat molt ben acostumats! Jo mai no havia estat a un club així, d’aquests que no perden mai, i esclar vaig arribar a Vic i vaig pensar, que a casa no perdríem mai. I més després dels primers partits contra el Barça i el Voltregà que hi havia el pavelló ple. Amb el pavelló com aquells dies, no perdríem mai a casa. El jugador nota quan el pavelló està ple. És impressionant i et dóna ales. Quan un dia no estàs bé, la gent et dóna el plus.

12) A aquestes alçades de temporada ja es comença a parlar d’altes i baixes de cara a la propera temporada. Tenim Lucas Ordóñez per anys?

Sí, si el club hi està disposat, jo estic encantat d’estar a Vic. Jo no veig un club millor que el Vic. El que vull és jugar. Jo intento que els meus companys i l’afició estiguin contents amb mi, i si la directiva està contenta amb mi, jo estic encantat d’estar aquí.

13) Quin és el millor partit que has viscut des que ets jugador del Vic?

El d’aquí contra el Voltregà per la gent, perquè no hi ha res millor que jugar en un estadi ple. Es viu diferent. A Argentina, la gent va a veure hoquei perquè els agrada perquè en són aficionats com vosaltres, perquè senten els colors. Per això celebro els gols amb els Vigatans 1705. El dia del Candelària també va ser un gran partit, no pel joc, sinó perquè vam guanyar per collons. I a nivell personal, el dia de El Vendrell, que vaig fer quatre gols. Per descomptat, també el 0-4 al Palau, que tot i jugar poc ho vaig patir com un aficionat. Aquests partits no s’obliden.

14) Com ha sigut la teva integració al club?

Molt bona. Amb els companys, des del primer dia a El Muntanyà, semblava que els coneixia de tota la vida. Amb tots m’hi porto molt bé. Som com una família. Em sento com a casa.

15) I a la ciutat?

Perfecte. Aquí m’hi sento molt bé. És una ciutat bonica. M’agrada molt.

16) Quin jugador d’hoquei dels quals has compartit vestidor destacaries?

El meu ídol de petit sempre ha sigut en Carlitos López. Jo jugava al mateix club a San Juan, l’VT. Allà ja hi feia coses espectaculars, i ara encara en fa. D’aquí, en Titi… però tots. D’aquí amb tots. Del Barça, qualsevol que agafis és boníssim. Del Reus en Gual, en Caldú…
I dels que he compartit vestidor, el meu millor amic i company és un de San Juan, el porter de la selecció argentina, en Daniel Kenan.

18) Què et semblaria que Catalunya pogués jugar a nivell oficial els mundials i els europeus?

Tots els jugadors d’Espanya són catalans. Hi hauria més nivell, perquè Espanya seria Catalunya B. Catalunya té jugadors per fer A, B, C i D. Jo no responc mai a això perquè no ho visc, ni m’hi identifico. És, només, política.

19) I per acabar. Ens allunyem de l’hoquei, però com a argentí t’hem de fer una pregunta obligada: Messi o Maradona?

Maradona. Cada cop que el veig em fa riure. Ha sigut un desastre com a entrenador, però és Maradona. Messi, per mi, no arribarà a fer el que va fer Maradona amb Argentina. Potser serà millor jugador, però no farà el mateix. Però una cosa és clara, són dos jugadors espectaculars.

Vigatans 1705 -Secció Serrabassa