Perdre punts contra el Barça pot passar, però perdre tal com es va perdre, és dolorós. Un 0-2 al minut 4, i un 0-3 al minut 15, va ser massa difícil de remuntar. Tot i això, les ganes, la pressió, la passió, i el bon joc, van fer que el partit acabés 2-3 i amb el Barça patint més del compte.
És cert que vam entrar tard al partit i que fins el minut 15 el domini va ser blaugrana. Però a partir d’aquí, la truita es va girar i el Vic va començar a pressionar i atacar. L’1-3 d’en Lucas als 19 minuts donava ales al nostre equip, i l’Olímpic tornava a animar. El Barça va arribar a la desena falta just abans de la mitja part. Aquest cop, però, en Lucas no va poder transformar la falta directa.
La segona part començava freda, amb el Barça més pendent de defensar-se i el Vic buscant el segon gol que els acabés de posar dins el partit. En vam tenir, però també s’ha de reconèixer la bona defensa del Barça. Dins la segona part, el Barça també va fallar el regal dels àrbitres amb la desena falta del Vic, i en l’últim minut, tots dos equips van fallar la falta directa corresponent a la cinquena del segon cicle.
Menció especial mereixen els àrbitres. Estem acostumats a veure arbitratges nefastos, a veure com afavoreixen el Barça, però feia temps que no vèiem el que es va veure ahir. Com dèiem, la primera part va acabar amb 10 faltes del Barça i 5 del Vic. No van tardar a igualar el marcador, encara que fos inventant-se les faltes. No és estrany que el Barça arribés a les 10 a la primera part. És el que té jugar al contacte, picar els estics, i jugar excessivament amb el cos. El que no pot ser, però, és que hagin de compensar les faltes de la manera que es va fer, inventant-se agafades, xiulant les faltes al revés, i xiulant com a faltes bloquejos legals.
Però l’espectacle del àrbitres no va acabar aquí. A la segona part van sortir decidits a cobrir-se de glòria, i ho van fer. Quan més pressionava el Vic, quan el Barça estava més nerviós, en Carbó va fer un gol sortint de darrere la portaria i posant la bola al pal curt –el famós gol del tonto. Amb aquest 2-3 començava un nou partit i encara quedaven 9 minuts. Però els senyors de groc, que podien anar tranquil•lament de blaugranes, van decidir anul•lar el gol. A més a més, hem de tenir en compte que aquest gol venir precedit un clar penal a favor del Vic. Mai vist.
Tres minuts més tard, però, la ràbia es va convertir en alegria fent, el mateix Jordi Carbó, el 2-3. Ara, però, quedaven, només, 6 minuts. Per el Vic estava disposat a qualsevol cosa. Però per si no n’hi hagués hagut prou, a falta d’un minut i mig i amb 2-3 al marcador, es van inventar una targeta blava, ni tan sols ells saben el perquè, a en Lucas que deixava el Vic amb 3 jugadors al final del partit. La compensació amb la targeta blava a en Reinaldo arribava massa tard.
En definitiva, un partit vibrant, de bon hoquei i d’aquells que fan afició, que només va resoldre la bona sortida del Barça i el matiner 0-3. És molt difícil remuntar tres gols, però ho vam estar a punt de fer. La sensació dels quasi 2.000 aficionats al final del partit era que amb cinc minuts més, el partit s’hagués tenyit de blanc i vermell. I és que amb el joc ofert, aquest any podem fer grans coses. I encara més si l’afició respon com ahir. L’Olímpic era el de les grans ocasions, tothom pressionant els àrbitres i animant els nostres jugadors. Una afició exemplar i espectacular.
L’últim apunt que cal fer és sobre la pista sintètica. Molt se n’ha parlat i tothom hi ha dit la seva. El que és clar, és que és molt bonic tenir hoquei cada setmana per la tele i que és un gran avanç pel nostre esport. Però també és clar que els grans perjudicats són els jugadors i l’espectacle. No és el mateix jugar sobre el terrazzo on entrenes cada dia, que no pas sobre una superfície sintètica que patina més del compte i que la pilota bota totalment diferent. Ens aventurem a preguntar, a veure quants cops veurem un partit retransmès des del Palau Blaugrana. Amb tanta afició culer a TV3 dubtem que vulguin perjudicar el seu estimat equip.

Ara i sempre Club Patí Vic
Orgullós de ser del Vic