ELS SEGUIDORS DEL RONCATO PATÍ VIC CONVERTEIXEN EL PALAU EN UNA SUBSEU DE L’OLÍMPIC

Superb. El Roncato Patí Vic assalta el Palau Blaugrana, guanya 2 a 3, i se situa líder del grup de la Lliga Europea de Clubs. Amb aquesta victòria, la classificació per la tercera fase final consecutiva, és més a prop que mai.

I la història d’aquest triomf el va començar a escriure l’afició abans de començar l’europartit. A les graderies del Palau, la superioritat de públic vigatà va ser total. Els seguidors del Roncato Patí Vic van convertir l’escenari blaugrana en un pavelló Olímpic 2.

I anem pel partit. A la memòria de tots el 3 a 0 en contra del darrer partit de l’OK Lliga. Tocava canvi. Tocava relleu generacional. Els jugadors del Roncato coincidien amb els seus seguidors: és l’hora de la veritat, ja no valen més excuses. És ara, o mai.

Primers minuts de joc. Probablement difícils de definir. La dinàmica era semblant als darrers enfrontaments. Espurnes de qualitat per part dels dos equips. Cap conjunt amb superioritat absoluta. Cap conjunt amb clares oportunitats de gol. Però, com gairebé sempre, el Barça marca el primer gol. L’argentí David Páez la clava al fons de la xarxa de Sergi Fernández. Dubtes entre el públic osonenc. Els locals, tot i l’avantatge, no mostren cap clara superioritat

Sobre l’equador del primer temps Ferran Pujalte comença a sorprendre els seguidors. Aquesta vegada el tècnic és més agosarat que mai i posa en pista un quartet que compte amb clares referències en atac: Torra, Adroher i, fins i tot, Carbó. La lectura del partit ja no té res a veure amb la del decepcionant darrer partit de lliga al Palau. Aquesta vegada, aquesta vegada sí, el Roncato li juga de tu a tu al Barça al Palau. Els seguidors del Roncato ho veuen i s’encomanen d’aquesta il•lusió. Aquest Roncato és diferent.

i els minuts passen, i el joc del Vic va a més. I el Barça no aconsegueix augmentat la diferència. Els jugadors del Roncato cada vegada tenen més confiança i proven coses més difícils. Exhibició de Torra en atac, demostració de valors del capità Titi, mostra d’ambició de l’encara prou desconegut Jordi Carbó. Seguretat total de Sergi Fernández. I la resta, en el seu lloc, inapel•lables.
Sergi Fernández, de fet, abans havia signat una aturada antològic a un més que excel•lent tret de Beto Borregán. Probablement en el duel entre el millor porter del món i el millor davanter del món.

Falten pocs segons per la mitja part. Adroher creua la pista. L’electrònic obliga a prendre riscos, no hi ha temps per més. L’Adro signa un eslàlom espectacular per tota la pista del Blaugrana. Assistència sobre Carbó i aquest fa pujar l’empat a un gol. Només falten quatre segons per la mitja part.

I a la segona part passen moltes coses. Hi ha punts curioses, per exemple, Quim Paüls ja porta demanats dos temps morts i Ferran Pujalte encara no té necessitat de sol•licitar-ne cap. La parella arbitral portuguesa: Penxoto i Romao, en tot el partit només ensenyen una blava al blaugrana Panadero. De fet, el Roncato, no ha d’apel•lar ni al joc dur per demostrar la seva superioritat.

I l’excel•lent treball de Marc Torra es veu recompensat amb un gran gol. És l’1 a 2 i la primera avantatge vigatana al majestuós electrònic del Palau. Són minuts d’autèntica superioritat dels de Pujalte.

Els blanc i vermell van gaudir d’ocasions per augmentar la diferència, però va ser el Barça el que va igualar gràcies a un polèmic gol fantasma. Va entrar la bola? de fet, pensem que no ho sap ningú, ni els àrbitres.

Però calia resposta, i aquesta va arribar amb el nom de Jordi Adroher. Probablement hauríem de recórrer al millor dels diccionaris de sinònims per trobar un adjectiu que pogués definir el gol de l’Adro. Fantàstic, Increïble. Perfecte, meravellós. Segurament al bon jan de l’Aitor Egurrola li van pujar fins i tot els colors quan veure que la bola estava dins la seva porteria. MàgicAdro va marca un altre AdroGol. Els seguidors del Roncato ja saben quina mena de gol és. De fet, les darreres jornades ja n’ha signat més d’un.

Amb el 2 a 3 el partit estava sentenciat. Aquest Roncato ja és un equip gran. Els de Pujalte van tenir la serenitat per conservar l’avantatge fins el final. El Vic no va patir. Simplement va ser molt superior al Barça. D’haver-ne necessitat un altre gol, segurament, el Roncato Patí Vic l’hauria aconseguit.

I per acabar, tancada ovació, espectacular ovació al Palau, amb les dues aficions acomiadant el Roncato Patí Vic amb una tancada ovació. Simplement havien set superiors.

Font: Dorsal