VICTÒRIA, PARAULA DE RONCATO

Campions de la Copa del Rei. Subcampions de la Lliga Europea de Clubs, i a només dues victòries de la final de l’OK Lliga. La millor temporada en tota la història del Roncato Patí Vic. El primer partit de les semifinals ha acabat amb victòria del Roncato Patí Vic per 2 a1.

Per començar situació emotiva. Enguany hi ha connexió entre equip i afició, una mena de festeig d’amor etern. Els jugadors han sortit amb una samarreta de sincer agraïment. El públic ha rebut l’equip dret i amb una tancada ovació. Tot plegat maco i emotiu. El partit era difícil, Ferran Pujalte comptava amb molts tocats dins el conjunt. Titi, Torra i Carbó no havien entrenat aquesta setmana.
Dins la pista hi ha hagut un partit clàssic entre Roncato i Liceo. De fet, són partits que sempre tenen al·licients especials. Equips com el de José Querido aporten més atractius a un esport sovint massa faltat de gràcia.

Els gallecs han situat el primer gol a l’electrònic. El 0 a 1 no ha fet variar absolutament res. El Roncato ha jugat un partit seriós, més amb el cor que amb el cap, però l’equip està en ratxa. Volen més aquesta temporada. Jordi Galán ha igualat el marcador. Galán es mereixia aquest gol. Tancada ovació del públic.
I a la represa s’ha vist el Liceo clàssic, probablement el més xiulat, però també el més esperat. Cops, empentes, jugades polèmiques, grogues, blaves, penals…. de tot i més. Un partit antagònic davant aquells contra equips que no passa mai res!

Adroher s’ha inventat un tret des de molt lluny per marcar el 2 a 1 definitiu. Ovació de gala a l’Olímpic. L’equip està connectat, l’afició també. L’equip de Pujalte no ha tingut problemes per aguantar l’avantatge fins el final.

Aquest diumenge segon partit de la sèrie al millor de cinc. A l’Olímpic, a partir de dos quarts d’una del migdia.

Font: Dorsal