El Liceo va deixar clares les raons per les quals encara no ha perdut cap partit aquesta temporada. El conjunt de José Querido es va mostrar com un gran equip. Els seus jugadors van demostrar que són un equip per tenir molt en compte aquesta temporada. Sens dubte, el millor Liceo de llarg dels darrers anys.

I les lloances als gallecs tenen força pel fet que el Roncato també va jugar un bon partit. Els de Ferran Pujalte van tenir opcions fins els darrers minuts, van pagar car però, anar sempre per darrera al marcador.

L´afició va respondre i 2000 persones van donar una excel•lent imatge a l´Olímpic. Aquests seguidors van viure uns primers minuts de partit amb moltes precaucions. Un gol de Josep Lamas va trencar el 0 a 0 a l´electrònic. Es portaven 6 minuts de partit i el joc va variar molt poc. Tothom pensava que quedava molt temps. La primera estocada dels blancs i verds va arribar a dos minuts de la mitja part. Una excel•lent combinació la va clavar l´argentí Pablo Álvarez a la xarxa de la porteria de Sergi Fernández. 0 a 2 i als vestidors.

Els primers minuts de la represa van ser locals. L´assetjament a la porteria dels de la ciutat hercúlia va tenir fruït als tres minuts de la segona amb un gol de penal de Marc Torra. A la primera part Adroher i Roca no havien aprofitat els penals al seu favor. El Liceo va reaccionar fent pujar el 2 a 3 només tres minuts després del gol de Torra.

El partit va entrar en la fase en la qual el públic va gaudir més. Joc de porteria a porteria i oportunitats pels dos equips. El partit estava trencat i el Roncato donava sensació de que encara podia dir molt dins aquest matx.
Torra de nou, feia pujar el 2 a 3, però el Liceo va respondre amb una jugada d´estratègia i només va necessitar 4 segons per fer pujar el 2 a 4. El partit va quedar sentenciat.

El 2 a 5 ja va ser una anècdota a pocs segons del final. De fet va ser un premi pel bon partit jugat per Jordi Bargalló. El Liceo va destacar com a conjunt i es veu que és un equip treballat pel tècnic portuguès José Querido. Dins la pista la presència del carismàtic Jaume Llaverola és clau. En Jaumet exerceix de líder total des de sota els pals. Dins la pista l´argentí Reinaldo García veritablement marca diferències. És un jugador diferent. Y Payero y Lamas fan la seva feina a la perfecció, sense errades.

Tot i el gran partit del Liceo, probablement el seu millor partit en molt temps. El Roncato també va estar a l´altura del partit i va està ficat en el partit fins al final. De fet, els de Pujalte tampoc van tenir sort. Els vigatans van enviar dues boles als pals en moments claus, no va aprofitar tres dels quatre penals xiulats a favor del Roncato I va veure, a més, com els de Querido sí que eren capaços de marcar en els moments claus.

Una part dels espectadors van marxar abans d´acabar. Els que es van quedar, van acomiadar els dos equips amb una tancada ovació. Feia molts anys que el Liceo no era acomiadat amb una ovació a l´Olímpic. Potser des de que dins l´equip liceista i jugava Daniel Martinazzo.

Font: Dorsal