Ridícul. Aquesta és la sensació que ha quedat avui a l’Olímpic. 0-3 amb el Lleida. Un partit gris, ensospit, avorrit, i llençat des del primer minut. Un ambient gèlid al pavelló ha contegiat els jugadors, que guiats, horriblament, des de la banqueta no han sabut reaccionar al gran joc de l’equip rival. De fet, el resultat ha estat curt pel bon joc que han demostrat els lleidetans.
Tot i el mal partit, l’actitud de l’equip, lluitant sempre, i posant els dos collons sobre la pista, no ha servit per remuntar un resultat que s’ha posat complicat massa aviat. Els jugadors han demostrat que sobre la pista lluiten sempre fins al final.
Però el problema ha vingut d’un altre lloc. La instransigència a la banqueta, la mala planificació, la conformitat, la manca d’idees, en definitiva, el portar malament l’equip, ha quedat demostrat avui. Uns canvis durant tota la segona part que ningú pot entendre, un trist temps mort demanat en tot el segon temps, una actitud passota, una manca d’idees per capgirar el partit i un llarg etcètera de males idees, han demostrat que aquest entrenador que arrosseguem durant 7 anys, amb el qual hem arribat a 3 finals de copa del rei, a 2 finals fours, però sense guanyar cap títol, i ens ha robat 50 milions, és hora que deixi el lloc a algú amb ambició, que no només senti els colors del diner i sàpiga portar un equip com déu mana.
De fet, amb els jugadors que tenim, qualsevol aniria 2 a la lliga i estaria lluitant per tots els títols, això no és mèrit de l’entrenador, és gràcies a la qualitat dels nostres jugadors. Simplement, un bon entrenador, faria que aquests esportistes col·leccionessin títols, que remuntessin partits, i guanyessin en els grans moments. Aquest canvi, però, no arriba, i any rere any estem patint aquest mal que arrosseguem.
Si jutgem directament, arribarem a la conclusió que només hi ha un culpable al mal joc d’avui, a la derrota humiliant, i el nostre dit apunta a la banqueta. Demanem un canvi d’aires que fa molt temps que s’hauria d’haver fet. Està jugant amb nosaltres, fa anys que diu que vol plegar, i ara, quan sona l’oferta del Barça, l’equip dels seus amors, desapareixen aquestes idees.
Per sort, avui al pavelló ha quedat demostrat aquest descontentament i ha acomiadat l’entrenador amb una sonora xiulada, que amb aires provocatius, xulescos i de mala educació ha estat mirant la gradaria i fixant els ulls en algun aficionat que l’increpava amb tota la raó del món. És una actitud, simplement, indignant.
Ens queda el consol pensar que els rumors situen Quim López a la banqueta del Vic per la temporada que ve. Un home de la casa, que avui ha demostrat com s’ha de portar un equip i que té recursos tàctics, no com el nostre, que sempre juga igual i no sap canviar, quan tots els equips ja saben com defensar-nos.
Gràcies jugadors per suar i lluitar per la nostra samarreta.
Ànims Pla, tens tot el nostre suport, i si serveix, des d’aquí et diem que et volem més minuts a la pista.

Ara i sempre Club Patí Vic
Orgullosos de ser del Vic