EXCEL·LENT SEGONA PART DEL CP VIC DAVANT EL CP VOLTREGÀ

Rectificar és de savis, diu la dita. I el CP Vic ho va fer aquest divendres a Sant Hipòlit. Darrera l’ajustada victòria final (3-4) hi ha molta feina feta i la història d’un gran partit d’hoquei patins. El CP Vic va signar una segona part genial contra -i això és un mèrit afegit pel conjunt vigatà- un gran CP Voltregà.

El CP Vic no va començar bé el derbi. Els jugadors van tenir dificultats per agafar el ritme de partit i la traducció era un joc lent sobre la pista. A les grades de l’Oliveras de la Riva, plenes com sempre, la festa ja havia començat des de força abans de començar el partit. A les graderies i havia més seguidors del CP Vic que mai a Sant Hipòlit. Durant el partit, comportament exquisit de les dues aficions, com afortunadament des de fa ja anys, és un habitual en els derbis.

De fet, dins els primers minuts de joc, semblava haver-hi dos tipus de jugadors sobre la pista: els que ja són habituals en aquests partits, i els que per ells aquest era el seu primer clàssic. A alguns els hi va costar més del normal agafar el ritme de joc.

I tirant de tòpics, la primera part va ser de l’equip de Ricard Ares. L’electrònic mostrava un 2 a 1, que el mateix Nando Pujalte va qualificar d’afortunat. Va ser una primera part marcada també per les faltes. La parella arbitral va començar amb un criteri molt elevat i els dos equips es van veure carregats de faltes molt ràpidament.

Albert Grau va sorprendre Carles Grau als quinze minuts de partit amb una bola creuada després d’una bona acció individual. Titi Roca va tardar poc en empatar, va ser després de desaprofitar una falta directa. A cinc minuts de la mitja part Petxi Armengol va fer pujar al marcador un gran gol de caràcter.

Dins el vestidor del CP Vic hi va haver molta feina a la mitja part. Ferran Pujalte va donar la seva lliçó i els jugadors la van entendre. Els segons vint·i·cinc minuts del CP Vic van ser trepidants. El ritme del partit va pujar i en molts moments el conjunt de Ricard Ares va estar contra les cordes. En els primers minuts de la represa el canvi d’actitud dels blanc i vermells no tenia conseqüència a la porteria dels blanc i blaus. Roger Torelló ho neutralitzava tot. A més, l’especialista juli Anguita situava el 3 a 1 de falta directa. La missió pel CP Vic esdevenia si més no complicada.

El públic vigatà no va deixar d’animar i els jugadors van pujar encara un graó més la seva implicació en el partit. A més, Roger Rocasalbas va signar els seus millors minuts com a jugador del Patí. Amb una internada personal seva, d’aquelles de força, convicció i caràcter, i amb una bola davant Roger Torelló, en va tenir prou amb 69 segons per marcar dos gols i igualar el derbi.

Era un moment del matx en el qual el CP Vic anava a més i pel CP Voltregà cada vegada era més complicat seguir el ritme del partit. A poc més d’un minut pel final, Jordi Carbó signava el quart gol que representava una gran victòria en un gran derbi.

Font: Dorsal