Orgullós de ser del Vic

151031_SC_semi2_liceo-cpvic_8-7_d1Va ser una festa de l’hoquei, un partit disputat i dels que fan afició. Un partit en què els nostres jugadors van demostrar que es pot competir contra qualsevol. La sensació, després de la derrota, era que aquesta plantilla pot fer grans coses. La primera part va acabar 3-2. Als últims minuts del primer temps, Roger Presas, tot i no trobar el camí del gol, tornava a demostrar que es troba en un bon moment de forma i duia de corcoll Jordi Bargalló. Dimarts a la nit ja s’havia rifat un Armengol que no havia sabut com aturar-lo, i aquest dissabte a la tarda, li tocava a un Bargalló que sempre que ve a Vic fa mèrits per ser esbroncat.

La segona part va començar amb la desena falta del Liceo. I Ferran Font va demostrar que ja és un dels millors jugadors de la lliga. Magistral llançament de falta. El partit era tens, vibrant, emocionant. Amb el 4-2 el Vic tenia el matx ben encarat, fins que els àrbitres van decidir convertir-se en els protagonistes. Dues blaves consecutives a en Mia per protestar van deixar el nostre equip amb dos jugadors de pista i 9 faltes. Al primer atac, gol del Liceo, i a la jugada següent, desena falta. Gol, i partit empatat. Amb menys d’un minut començava un nou encontre gràcies als àrbitres. La mateixa situació s’havia donat a la primera meitat amb Jordi Bargalló. Les seves protestes, però, s’havien saldat amb només una blava. Al final del matx, fins i tot l’entrenador de Liceo, Carlos Gil, qüestionava la decisió arbitral.

Amb tot, però, els nostres joves jugadors van seguir dins del partit, amb el cap clar i conscients del joc que havien de fer. Fruit d’això va ser el 5-4 a manca de 5 minuts. En Mia recollia el rebuig del penal que ell mateix havia llençat i engaltava la bola a l’aire i marcava. A falta de 2 minuts, el Liceo empatava. A la pròrroga no es va moure res. El Vic va tenir un penal a favor que en Martí Casas no va poder transformar. Xavier Malián, porter del Liceo, s’havia avançat abans d’hora. Però els àrbitres, porucs, van callar. S’arribava als penals i es tractava de sort. No ens va somriure. El somni s’esfumava i en part, per culpa d’un arbitratge nefast i indigne d’una semifinal de Supercopa. Indigne del que es considera la millor lliga del món. Un arbitratge barroer, incomprensible, contradictori i vergonyós.

Des de Vigatans 1705 només podem agrair a l’equip el coratge, la lluita, l’esperit i la il·lusió. Ens van fer fora, però vam marxar amb el cap ben alt. La il·lusió i la confiança es mantenen intactes. Amb partits com els d’ahir vam demostrar al món de l’hoquei que no hem de tenir por de ningú. Vigatans 1705 estem orgullosos dels nostres jugadors, estem orgullosos del nostre equip. Només podem animar els jugadors perquè ho van donar tot i van marxar d’una manera cruel. I els donem les gràcies per demostrar que tot és possible.

Ara, més que mai, ORGULLÓS DE SER DEL VIC!

Ara i sempre, Club Patí Vic