Fa jornades que ens hem acomiadat del títol de lliga, però hi ha partits que des de principi de temporada estan marcats a l’agenda. El d’avui n’era un. No només era un partit especial perquè ens visitava el Barça, sinó perquè podem ser els jutges d’aquesta lliga, i perquè partits com aquests serveixen per fer créixer la moral. I encara més si tenim present el vital partit del dissabte que ve. Era important guanyar avui, o si més no fer un bon partit, per encarar el de la Copa d’Europa amb esperança i il•lusió. Al final, tot i haver jugat bé i amb orgull, no hem pogut guanyar, però el resultat és injust.
El Barça ha fet mèrits per guanyar, però l’1 a 6 no reflecteix el joc ni les opcions. Només cal dir que al minut 46:30 el resultat era d’1 a 2. El Vic ha fet un partit seriós, un d’aquells partits que fan creure l’afició que si sempre es jugués així, podríem fer coses importants. La mala sort, i sobretot, els darrers minuts d’infortuni, han sigut la causa d’aquest resultat. A la mitja part s’ha arribat amb l’1 a 0, però amb al Vic encara dins del partit. Al principi de la segona part el Barça s’ha situat amb un 2 a 0, però el Vic, a falta de 9 minuts s’ha situat amb un 1 a 2 esperançador. Un penal aturat per l’Ernest donava ales als nostres jugadors, però amb la desena falta del Vic, el Barça ha fet l’1 a 3. A partir d’aquí, l’atac a la desesperada dels nostres jugadors ha fet que el Barça, a la contra, pogués ampliar l’avantatge.
Del partit, en podem destacar la bona actuació d’en Xevi Terns, un júnior que està cridat a ser una peça clau en el futur, un jugador esperançador i que últimament està demostrant que se li ha de donar confiança. En canvi, la cara negativa ha sigut en Miquel Masoliver, que no ha jugat ni un sol minut. No entenem la situació d’en Maso, un jugador veterà que ha demostrat que pot desequilibrar partits. Ànims Miquel!
El més destacable del partit, però, no és el resultat. Els jugadors han demostrat que poden lluitar contra qualsevol, i l’afició ha respost a la importància del partit. Els qui no hem estat a l’alçada hem sigut Vigatans 1705. Hi ha hagut moments del partit, amb el 0 1, l’1 a 2, i fins i tot amb el 0 a 2, en què els jugadors apretaven i la remuntada era possible. Amb la grada plena potser s’hauria aconseguit. Però avui, un dia en què els jugadors necessitaven els sisè jugador, no hem existit. Són ja masses partits amb la grada buida, i avui, un dia en el qual els jugadors ens necessitaven no hem respost. Des d’aquí només els hi podem demanar disculpes.

David Mercader i Pol Serrabassa