Any rere any s’està demostrant que l’afició del Vic és una de les més fidels de l’hoquei patins. Desplacem 350 persones a Bassano, anem entre 600 i 700 persones a Igualada a la final de la copa del rei, i l’altre dia al Palau unes 700 persones més (com a mínim), però no ens respecten. Si l’any passat a Bassano ja teníem problemes per cabre-hi (gràcies a la gent del Barça vam poder seure tots) aquest any, al Palau Blaugrana encara va ser més patètic. Gent que anava a seure al seu seient numerat i el feien fora perquè estava a la zona del culers (tot i, repetim, seure al seient que li tocava), d’altres que no els deixaven seure en seients buits perquè segons els paparines de seguretat aquells seients desocupats eren per seguidors del Barça (tot i que no hi havia ningú, no fèiem mal a ningú i no molestàvem a ningú), o ni tant sols tenir un peu a les escales. Tot això era motiu de bronca i fins i tot, en algun punt, d’amenaces d’expulsió del Palau. Tot, sempre amb un to burlesc i prepotent.
Els pallassots de groc es dedicaven més a provocar i caldejar els ànims dels aficionats (van començar abans del partit, van continuar a la mitja part, i fins i tot al final del partit) que no pas a vetllar per la seguretat.
A part de tot això, és incomprensible com en una final four, que en teoria es juga en un pavelló neutre (tot i que hi jugui l’equip de casa) l’espiquer posi l’emoció que hi posava en els gols del Barça, facin homenatges estúpids i infumables a antics jugadors (que fins a cert punt era provacatiu), soni el FORÇA BARÇA pels megàfons, les cheer leaders vagin amb bufandes del Barça, i moltes altres coses més. Si això és neutralitat, haurem de canviar la definició del diccionari.
Tampoc és comprensible com, en un pavelló neutral, l’organització pot posar l’afició del Vic a un gol, l’afició del Liceo a l’altre gol, i l’afició del Reus a dalt de tot, des d’on no es veu res; i guardar els dos lalterals (que en les semifinals no estaven del tot ple) pels pocs aficionats del Barça (la majoria dels quals no coneixia ni el nom de més de tres jugadors del seu equip). Els aficionats del Vic i del Reus estàvem com sardines tancades a en una gàbia d’on no en podíem fugir gràcies, com sempre, els “senyuritus” de groc.
Només demanem respecte per les aficions, neutralitat, educació i prous partidismes a l’hoquei patins.
Ara i sempre Club Patí Vic!